EL MASSÍS DEL CAROIG I LA MOLA DE CORTES

MOLA DE CORTES

La Mola de Cortes (la Muela de Cortes en castellà) és una muntanya de relleu tabular situada al municipi valencià de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents). Es caracteritza per la seua abrupta orografia i la seua gran reserva hidrològica, envoltada pel riu Xúquer que la retalla formant una profunda i espectacular gorja o tallat de gran desnivell. La Mola és un gran altiplà que ocupa prop de 36.000 hectàrees i una altitud d'entre 800 i 900 metres. La gran plataforma tabular de la Mola de Cortes s'integra al nord del gran massís del Caroig.Està envoltada de congosts, aïllada i solitària, d'ondulants paisatges i boscos de pi negre.

Va ser declarada Reserva Nacional de Caça en 1973, l'única del País Valencià. Abunden en ella els mamífers superiors (Cabres salvatges, muflons, senglars, raboses, genetes, gats salvatges) i aus (àguiles, falcons i ducs). La vegetació que predomina són el coscoll, el romaní, l'argelaga i el freixe de flor.
Aprofitant l'orografia que el riu Xúquer dibuixa en l'entorn, s'ha construït una central hidroelèctrica sota la muntanya i una bassa deposit a la part superior. Durant el dia quan hi ha mes demanda elèctrica, deixen caure aigua des de la bassa superior, de 23 Hm³, fins al pantà de baix. A la nit, amb l'excedent d'energia de la propera central nuclear de Cofrents bomben aigua des del pantà fins a la bassa de dalt per a de nou deixar-la caure durant el dia quan hi ha mes consum elèctric.

MASSÍS DEL CAROIG

El Massís del Caroig és un sistema muntanyós situat entre les comarques valencianes de la Vall de Cofrents (a l'oest) i la Canal de Navarrés (a l'est). També penetra en terres castellano-manxegues prop del municipi d'Almansa.
Els municipis que formen part d'aquesta unitat són: Cofrents, Cortes de Pallars, Millars, Bicorb, Quesa, Navarrés, Bolbait, Xella i Anna.

COVA DE L'ARANYA

 Es tracta d'una gran plataforma calcàrea, en realitat és una associació de relleus tabulars, el conjunt del qual dibuixa un quadre de 40 km de costat. El seu flanc nord es troba jalonat per les estructures anticlinals de les serres Martés, Dosaigües, Ave i Caballón (per un flueix el riu Xúquer), mentre que pel sud es produïx una inflexió mitjançant la qual les capes cretàciques se submergeixen per baix del Miocè margós de la vall de Montesa. El flanc occidental està format per un escaló enfonsat, la vall d'Aiora. A més hi ha altres escalons enfonsats o canals com el de Cofrents al nord-est o com el de la Canal de Navarrés que creua el Massís del Caroig pel centre i sud-est.

 CASCADA DEL RIU "FRAILE"

El Massís marca una zona de transició poc influenciada entre els dominis ibèric i bètic. Podem distingir distintes plataformes o moles, destacant al nord del Xúquer les de l'Albeitar i de l'Or, i al sud les de Cortes, Xalans, Bicorb i el propi Caroig que és el pic més alt amb 1.228 m.
Entre les moles s'obrin profunds talls, gorges i congosts, com el del riu Xúquer. Diversos rius drenen les aigües d'aquest massis, a més del Xúquer que a la vegada les replega al pantà de Tous (a l'est), al d'Embarcaderos o aigües més abaix. Són els rius Escalona, el Sellent, el Cantaban o el Cànyoles.