EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS PESQUERS

Antígament existia la creença que la mar era una font inagotable de recursos i que era totalment resistent a les accions de l'home. L'experiència ha provat que aquestes expressions són falses i que els recursos marins, encara que renovables, es poden acabar.

 La sobreexplotació dels recursos pesquers és, a hores d'ara, un dels pitjors problemes als que s'enfronta l'ésser humà en el present i en el futur. Estem buidant els nostres mars i oceans de peixos i crustacis. Des de 1900 moltes espècies  han disminuit dràsticament i res fa pensar en una millora, més bé al contrari. Quasi un terç de les reserves mundials de peix estan sobreexplotades. Les de l'Atlàntic són les més afectades. Només en algunes zones del Pacífic i de l'Atlàntic es comença a observar una lleugera recuperació.

 Es calcula que es pesquen 115 milions de tones de peix a l'any, el que fa que la situació de cara al futur siga insostenible si no es fan polítiques reals de conservació dels recursos pesquers.

 Sempre haurem de parlar de danys fets per la pesca industrial, no  l'artesanal que és un tant per cent ridícul respecte a l'anterior. Aquesta pesca industrial ha eliminat dels oceans un 90% dels grans depredadors, com el peix espasa, la tonyina, el marlí, etc.

CAUSES DE LA SOBREEXPLOTACIÓ:  

 -Com hem dit abans, són moltes les tones de peix que es pesquen a l'any. El que vol dir que hi ha una elevada explotació dels recursos. 

 -Durant dècades s'han millorat les tecnologies d'accés a l'extracció. Es trau més peix amb menys temps.

 -La mentalitat, la manca de sensibilitat de l'home i l'ús de mètodes de pesca que espleten els bancs de peixos.

 -La contaminació dels oceans i mars que fa que la vida marina vaja desapareguent.

 -El consum insaciable, sobre tot, dels països del primer món.

 Si a això sumem  que gran part dels estats del món i de les flotes incompleixen les lleis internacionals ens trobem amb un dels pitjors problemes al qual s'enfronta l'home.

PROBLEMES QUE HA GENERAT:

 La sobreexplotació a la qual està sotmesa la mar ha posat en perill no només els recursos i espècies en el futur, sinò que ha acabat derivant en problemes socials i econòmics que fa preguntar-se sobre el futur del sector pesquer a tots els nivells, i també tocant als recursos en ocasions indispensables per a viure.

 Actualment la pesca artesanal està immersa en una gran crisi i s'ha vist relegada a un rol marginal des del punt de vista socioeconòmic. Degut a la globalització el preu del peix al mercat a baixat endurint les economies familiars que es dediquen a la pesquera. Això ha generat conflictes i manca de relleu generacional.

PERQUÈ SÓN NECESSARIS ELS RECURSOS PESQUERS:

 Els recursos pesquers són necessaris per moltes raons.

 L'extracció masiva de productes del mar és pà per avui i gana per a demà. Si l'extracció i el consum són raonables ara, els nostres fills podran aprofitar-se'n del mar per molts anys. Als caladors africans s'està empobrint la pesca creant per al demà escassetat per als propis llogarencs.

 La pesca artesanal mai ha sigut considerada com una prioritat regional, encara que molts organismes internacionals avalen la seua importància. Al 1992 va haver-hi una Conferència Internacional de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides, en la qual es destacà la importància d'aquesta pesca instant als estats a protegir apropiadament el dret dels treballadors i pescadors, especialment aquells que es dediquen a la pesca de subsistència, artesanal i en xicoteta escala.

 Hi ha al món molts pobles de pescadors que sofreixen una lenta angúnia per la desaparició del seu manteniment. Terranova, Tançania i zones del Pacífic són exemples clars d'aquesta degeneració dels recursos.

 Els danys irreversibles en els ecosistemes marins i en les reserves mundials de peix per culpa dels mètodes i l'extracció a gran escala. Un exemple clar és el mal fet als  esculls del Pacífic. A hores d'ara s'està exterminat tot.

CONCLUSIÓ FINAL:

 Cal necessària una millora dràstica en la gestió pesquera, assegurant la conservació dels recursos marins a llarg termini i que tinga en compte els ecosistemes. Aquesta gestió ha de ser amb plans de les flotes pesqueres, plans de recuperació d'espècies, protecció de zones d'especial importància, etc. A més, mesures complementàries que faciliten la supervivència del sector artesanal, com és la millora en els sistemes de comerciatzació dels productes marins, la promoció de mesures de recorvesió del sector i la certificació de les flotes pesqueres en matèria de sostenibilitat.