EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS PESQUERS

Antígament existia la creença que la mar era una font inagotable de recursos i que era totalment resistent a les accions de l'home. L'experiència ha provat que aquestes expressions són falses i que els recursos marins, encara que renovables, es poden acabar.

 La sobreexplotació dels recursos pesquers és, a hores d'ara, un dels pitjors problemes als que s'enfronta l'ésser humà en el present i en el futur. Estem buidant els nostres mars i oceans de peixos i crustacis. Des de 1900 moltes espècies  han disminuit dràsticament i res fa pensar en una millora, més bé al contrari. Quasi un terç de les reserves mundials de peix estan sobreexplotades. Les de l'Atlàntic són les més afectades. Només en algunes zones del Pacífic i de l'Atlàntic es comença a observar una lleugera recuperació.

 Es calcula que es pesquen 115 milions de tones de peix a l'any, el que fa que la situació de cara al futur siga insostenible si no es fan polítiques reals de conservació dels recursos pesquers.

 Sempre haurem de parlar de danys fets per la pesca industrial, no  l'artesanal que és un tant per cent ridícul respecte a l'anterior. Aquesta pesca industrial ha eliminat dels oceans un 90% dels grans depredadors, com el peix espasa, la tonyina, el marlí, etc.

CAUSES DE LA SOBREEXPLOTACIÓ:  

 -Com hem dit abans, són moltes les tones de peix que es pesquen a l'any. El que vol dir que hi ha una elevada explotació dels recursos. 

 -Durant dècades s'han millorat les tecnologies d'accés a l'extracció. Es trau més peix amb menys temps.

 -La mentalitat, la manca de sensibilitat de l'home i l'ús de mètodes de pesca que espleten els bancs de peixos.

 -La contaminació dels oceans i mars que fa que la vida marina vaja desapareguent.

 -El consum insaciable, sobre tot, dels països del primer món.

 Si a això sumem  que gran part dels estats del món i de les flotes incompleixen les lleis internacionals ens trobem amb un dels pitjors problemes al qual s'enfronta l'home.

PROBLEMES QUE HA GENERAT:

 La sobreexplotació a la qual està sotmesa la mar ha posat en perill no només els recursos i espècies en el futur, sinò que ha acabat derivant en problemes socials i econòmics que fa preguntar-se sobre el futur del sector pesquer a tots els nivells, i també tocant als recursos en ocasions indispensables per a viure.

 Actualment la pesca artesanal està immersa en una gran crisi i s'ha vist relegada a un rol marginal des del punt de vista socioeconòmic. Degut a la globalització el preu del peix al mercat a baixat endurint les economies familiars que es dediquen a la pesquera. Això ha generat conflictes i manca de relleu generacional.

PERQUÈ SÓN NECESSARIS ELS RECURSOS PESQUERS:

 Els recursos pesquers són necessaris per moltes raons.

 L'extracció masiva de productes del mar és pà per avui i gana per a demà. Si l'extracció i el consum són raonables ara, els nostres fills podran aprofitar-se'n del mar per molts anys. Als caladors africans s'està empobrint la pesca creant per al demà escassetat per als propis llogarencs.

 La pesca artesanal mai ha sigut considerada com una prioritat regional, encara que molts organismes internacionals avalen la seua importància. Al 1992 va haver-hi una Conferència Internacional de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides, en la qual es destacà la importància d'aquesta pesca instant als estats a protegir apropiadament el dret dels treballadors i pescadors, especialment aquells que es dediquen a la pesca de subsistència, artesanal i en xicoteta escala.

 Hi ha al món molts pobles de pescadors que sofreixen una lenta angúnia per la desaparició del seu manteniment. Terranova, Tançania i zones del Pacífic són exemples clars d'aquesta degeneració dels recursos.

 Els danys irreversibles en els ecosistemes marins i en les reserves mundials de peix per culpa dels mètodes i l'extracció a gran escala. Un exemple clar és el mal fet als  esculls del Pacífic. A hores d'ara s'està exterminat tot.

CONCLUSIÓ FINAL:

 Cal necessària una millora dràstica en la gestió pesquera, assegurant la conservació dels recursos marins a llarg termini i que tinga en compte els ecosistemes. Aquesta gestió ha de ser amb plans de les flotes pesqueres, plans de recuperació d'espècies, protecció de zones d'especial importància, etc. A més, mesures complementàries que faciliten la supervivència del sector artesanal, com és la millora en els sistemes de comerciatzació dels productes marins, la promoció de mesures de recorvesió del sector i la certificació de les flotes pesqueres en matèria de sostenibilitat.

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

La contaminació lumínica és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en que s'han instal·lat els llums. Produeix un halo lluminós sobre les poblacions en enllumenar les partícules de pols o aigua que l'aire conté en suspensió. Quan hi ha núvols, la base d'aquestes es veu enllumenada.

 Freqüentment la detectem com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan públic com privat.

CAUSES:

 L'ús de llums (fanals, projectors o focus, etc) que degut a un mal disseny luminotècnic o a una col.locació inadequada, deixen escapar bona part del fluix lluminós fora de l'àrea la qual es necessita enlumenar.

 Una excesiva il.luminació produeix importants i innecessàries pèrdues de llum per reflexió al terra i altres objectes enllumenats.

 Una zona excesivament enllumenada, produeix que a les zones veïnes es tendeixca a imitar-les, fent el problema més gros.

 La manca de sensibilitat de les persones i les entitats públiques i privades. En viure molt de temps amb aquest problema ens hem acostumant a ell i no el percebem com a problema.

CONSEQÜÈNCIES:

 Les conseqüències més destacables són l'agressió al fràgil ecosistema nocturn, el malbaratament de recursos energètics i de diners, un sobreconsum que comporta residus tòxics que ens podríem estalviar, l'alteració en les persones i la pèrdua del cel estel.lat, declarat per la UNESCO patrimoni de la Humanitat i orígen de la Civilització.

 La llum que incideix directament des de la làmpada als nostres ulls té una intensitat prou superior a la que ens arriba reflectida pel sòl i pels obstacles que en ell es presenten, fent que els vejam pitjor, perquè l'obertura de les pupil.les s'ha tancat fins a adaptar-se a aquella major intensitat lumínica.

 Aquest molestós enlluernament ens produeix fatiga visual, redueix la nostra percepció i, com a conseqüència, augmenta el risc d'accidents de trànsit.

 També afecta negativament a la vida nocturna de la fauna, especialment de certes aus que a voltes es desorienten ferint-se i, en ocasions, arriben a morir.

L'ASTRONOMIA TAMBÉ ÉS PERJUDICADA:

 Resulta molt sorprenent que els avanços tecnològics al segle XXI poden anar en detriment de l'astronomia moderna. Encara que les noves generacions de telescopis de 4 metres, equipats amb detectors super sensibles, fan possible observar objectes llunyíssims, 250 milions de vegades més distants que les estrelles més llunyanes que puga distingir l'ésser humà, els astrònoms no momés necessiten màquines de lent molt potents, també necessiten cels més foscos, cada dia més difícils de trobar.

RECOMANACIONS:

Les recomanacions bàsiques per a una il.luminació racional i respectuosa amb el medi ambient i les persones són simples:

Il.luminar de dalt a baix, fer-ho amb làmpades de baix consum i que no usen mercuri ni metalls pesats, emprar les potències adequades per a no enlluernar ni crear zones amb ombres massa fosques, i apantallar iorientar bé els focus per a evitar llençar llum al cel. 

 No utilitzar lluminàries tipus globus sense reflector a la part superior ja que projecten una gran emissió de llum sobre horitzontal. 

Aquesta és una bona manera d'enllumenar

Aquesta és una dolenta manera d'enllumenar

 Usar sistemes d'encesa per a assegurar que l'enlllumenat no permaneix encés durant les hores de llum natural.

Evitar la contaminació lumínica no vol dir apagar l'enllumenat; és il.luminar millor dirigint la llum allà on ens cal, el terra.

PROBLEMES ELS QUAL CREA:

 El malbaratament dels diners. Quant pitjor i més il.luninat estiga, més diners ens gastem, tant públics com privats.

 Agressió als ecosistemes. Els humans sóm animals diurns, que fins i tot per dormir busquem la foscor. Però hi ha multitud d'éssers vius que viuen i s'han adaptat a la foscor i que per culpa de la contaminació lumínica no poden dormir. La contaminació lumínica trenca relacions predador-presa, repós, estratègies de camuflatge i reproducció, etc.

 Estem destruint els seus hàbitats, fragmentant i debilitant ecosistemes i pagant molt més que la factura elèctrica.

RUTA MONUMENTAL POR LA COMARCA DE GÚDAR-JAVALAMBRE.EL ARTE MUDÉJAR

El arte mudéjar es un estilo artístico que se desarrolla en los reinos cristianos de la Península Ibérica, pero que incorpora influencias, elementos o materiales de estilo hjispano-musulman, es la consecuencia de las condiciones de convivencia existente de la España medieval y se trata de un fenómeno exclusivamente hispánico que tiene lugar entre los siglos XII y XVI, como mistificación de las corrientes artísticas cristianas (románicas, góticas y renacentistas) y musulmanas de la época y que sirve de eslabón entre las culturas cristianas y el islam.

Para unos historiadores se trata de un epígono del arte islámico y para otros se trata de un periodo del arte cristiano en el que aparece la decoración islámica, ya que lo practican los mudéjares, gentes de religión musulmana y cultura árabe que permanecían en los reinos cristianos tras la conquista de su territorio y, a cambio de un impuesto, conservaban su religión y un estatus jurídico propio; pero también moriscos y cristianos que aprendieron las técnicas propias del arte musulmán.

No es un estilo artístico unitario, sino que posee características peculiares en cada región, entre las que destacan el mudéjar toledano, leonés, aragonés y andaluz. Desde la Península Ibérica, también viajó a las colonias españolas del continente americano. En el siglo XIX, junto con otros estilos revival apareció el neomudéjar.

El término "arte mudéjar" lo acuñó Amador de los ríos, en 1859, cuando pronunció su discurso de ingreso en la Academia de bellas artes de San Fernando sobre “El estilo mudéjar, en arquitectura”.

 Las sierras y valles de la comarca oriental de Gúdar-Javalambre son privilegiadas por su abundancia en lugares pintorescos, donde encontramos villas amuralladas de entramado urbano medieval, con iglesias y ermitas románicas y góticas, castillos, puentes medievales, etc. La Comarca Gúdar-Javalambre está marcada por la presencia de un macizo montañoso perteneciente al Sistema Ibérico (Las Sierras de Mismo nombre: Sierra de Gúdar y Sierra de Javalambre)

 Nuestra ruta medieval nos permitirá conocer, Mora de Rubielos, Linares de Mora, Mosqueruela, Puertomingalvo y Alcalá de la Selva, centrándonos en su arte múdejar.




Mora de Rubielos

 Dista 41 kms de Teruel.

Se halla situado en lo alto de una pequeña loma en la entrada de la población en las primeras estribaciones de la Sierra de Gudar.

Presenta una superficie de 4.000 m2.

Data del siglo XII y presenta manifestaciones de estilo gótico.

Es de planta cuadrangular y sus fachas son todas diferentes.

También soon diferentes los torreones que forman sus ángulos.

Es claramente un alcazar.

En la zona interna presenta un patio con claustro en forma de arcos.

Hay que contactar con el guía del Ayuntamiento al teléfono (978) 800000. 

 Al finalizar la Edad Media, la familia de los Heredía perdió vinculación con el castillo y lo cedió a la Orden de san Francisco. 

En el año 1700 padeció un grave incendio que destrozó su biblioteca y archivo. 

En 1835 fue abandonado y por ello utilizado en diversas funciones  como  carcel, cuartel militar y cuartel de la Guardia Civil.

En 1972 comenzó su restauración hasta que ha adquirido el aspecto actual. 

Actualmente es utilizado como lugar de encuentro de diferentes actividades culturales de la zona.

 El castillo fue utilizado como fortaleza defensiva y como residencia nobiliar. Aglutinó la mayor parte de las actividades de Mora durante toda la Edad Media. 

La construcción actual fue ejecutada en su mayor parte en el último tercio del siglo XIV.   

El principal constructor fue Juna Fernández de Heredía, diplomático, erudito y Gram Maestre de laOrden de San Juan. 

Pertenecía a la importante familia de los Heredía. 

Su escudo puede verse en distintas dependencias del castillo.

 La planta del castillo se levanta sobre un montículo que corresponde a la base del patio central. La estructura de un patio abierto central con el que están en contacto las diferentes dependencias es una manifestación clara del tipo de residencias nobiliarias. 

Las zonas defensivas más importantes, las puertas y las esquinas, se protegen especialmente con el foso y las torres.

 La entrada en la zona de la población se caracteriza por estar diseñada por medio de una rampa en zig-zag. En la mayor parte de las piedras de sillería del castillo existen marcas de cantero que servían para contabilizar y pagar el trabajo de los canteros.

Linares de Mora
Castillo de Linares de Mora:

Puertomingalvo
Castillo de Puertomingalvo:

Mosqueruela
 La ciudad estuvo amurallada, durante los siglos XII y XIII y todavía se conservan restos de lienzos.

Además existen 6 portales:

Portales de las murallas de Mosqueruela:
1	Portal de San Roque
2	Portal de Vistorre
3	Portal de Teruel
4	Portal de Póstigo
5	Portal del Hospital
6	Portal de San Cristobal

1.- Portal de San Roque:

 Es el más espectacular de los portales. Está dirigido hacia el Norte. En la parte Norte:
 En su aspecto exterior presenta: un arco apuntado y una ventana adintelada en la parte superior de la torre. En la parte Sur:
 Se abre a la población.
Es de arco apuntado y permite el paso por ella.
En el primer piso se le ha añadido una ermita de estilo renacentista (siglo XVII) con dos escaleras laterales de acceso.
En la parte superior se le han añadido cuatro ventanas de creación reciente y adinteladas. Entre la parte norte y la parte sur se encuentra una bóveda de medio cañón que las une. Además al principio de esa bóveda se encuentra una buhedera o buhera que protegía la entrada de los asaltantes. Finaliza la torre en tejado a 4 vertientes. La torre es de planta cuadrada y mide 8 metros. En la parte norte de Mosqueruela es donde más se muestran los vestigios de murallas y mejor conservadas.
 Hacia la izquierda del Portal de San Roque se encuentran 3 torres rectangulares que sobresalen de la muralla reforzándola y dándole más consistencia.
Se ve que las murallas han sido utilizadas para viviendas.
Aunque la calle de separación de las murallas de las casas de enfrente es ancha y permite una visión adecuada de las murallas.
 Hacia la derecha, hacia el Norte, aparecen dos torres más, interseparadas a espacios idénticos.


2.- Portal de Vistorre:

Ha desaparecido el arco del portal.
El portal da acceso a una plazuela circular llamada Plaza de Vistorre.
El portal de Vistorre se encuentra flanqueado por una potente torre que cierra la muralla en una de sus esquinas, la esquina norte.


3.- Portal de Teruel:

Está orientado hacia el Oeste.
Se encuentra flanqueado por una potente torre que sobresale de la muralla. En una de las caras de esa torre que da a l portal exiwste un vano que parece hubiera tenido la función de matacán, pues se encuentra sobre la verticalidad de la puerta.
Es un portal de pequñas dimensiones.


4.- Portal de Póstigo :

Se encuentra en la dirección sur.
También se encuentra flanqueado por una potente torre que además sorprende por su altitud.
El portal se halla abierto a una subida en recodo siendo protegido por la torre fanqueante. La torre presenta matacanes en 2 de sus lados protegiendo los accesos.
 El portal es de manufactura musulmana, pues el arco no posee dovelas de silleria, sino meramente piedras en lámina en ángulo.
 El portal se halla ubicado al final de la calle Ricos Hombres.    


5.- Portal del Hospital:

Está orientado al Este.
 El arco exterior está rebajado e irregular en su diseño; el arco interior es apuntado.
 En la parte superior del portal interno hay una interesante ventana de traceria gótica.
Da comienzo a la calle Ricos Hombres, centro neurálgico de las casonas medievales importantes en Mosqueruela.  


6.- Portal de San Cristobal:

Se halla en dirección Este.
Se compone de un arco de medio punto de silleria; el resto es mampostería. Parece que la edificación que se encuentra a su lado pudiera haber sido la original torre que la flanqueara tal y como habitualmente aparece en los portales de Mosqueruela.  


Murallas en la parte Suroeste:

 Es la segunda parte impoirtante de murallas en Mosqueruela.
Se encuentra en primer lugar un torreón semicircular que presenta una ventana en el primer piso.
 Presenta en ruinas su tejado y ha perdido altura de su versión original.
Todavía presenta en uno de sus laterales una diminuta aspillera. Da la impresión de que es una de las partes más antiguas de la muralla.                      

Alcalá de la Selva 


Castillo: 

 Se cree que en su origen fue una fortaleza musulmana,
 Probablemente la actual construcción data del siglo XV y era una fortaleza cuya función primordial era la de servir de residencia temporal a la familia de los Fernández de Heredia, que eran los señores nobles de Mora y de Alcalá.
 Posteriormente desarrolló un importante papel en las guerras carlistas.
La fortificación presenta una planta de forma rectángular que resulta extraña cuando se situa en lo alto de peñascos como es el caso de Alcalá.
 Eso confirma que su caracter era primordialmente residencial, antes que militar o defensivo.
Posee un patio interno y a su lado una esbelta torre de Homenaje.
En la base de la torre hay tres grandes salas.