dimecres, 8 de desembre del 2010

EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS PESQUERS

Antígament existia la creença que la mar era una font inagotable de recursos i que era totalment resistent a les accions de l'home. L'experiència ha provat que aquestes expressions són falses i que els recursos marins, encara que renovables, es poden acabar.
 La sobreexplotació dels recursos pesquers és, a hores d'ara, un dels pitjors problemes als que s'enfronta l'ésser humà en el present i en el futur. Estem buidant els nostres mars i oceans de peixos i crustacis. Des de 1900 moltes espècies  han disminuit dràsticament i res fa pensar en una millora, més bé al contrari. Quasi un terç de les reserves mundials de peix estan sobreexplotades. Les de l'Atlàntic són les més afectades. Només en algunes zones del Pacífic i de l'Atlàntic es comença a observar una lleugera recuperació.
 Es calcula que es pesquen 115 milions de tones de peix a l'any, el que fa que la situació de cara al futur siga insostenible si no es fan polítiques reals de conservació dels recursos pesquers.
 Sempre haurem de parlar de danys fets per la pesca industrial, no  l'artesanal que és un tant per cent ridícul respecte a l'anterior. Aquesta pesca industrial ha eliminat dels oceans un 90% dels grans depredadors, com el peix espasa, la tonyina, el marlí, etc.



CAUSES DE LA SOBREEXPLOTACIÓ:  

 -Com hem dit abans, són moltes les tones de peix que es pesquen a l'any. El que vol dir que hi ha una elevada explotació dels recursos. 
 -Durant dècades s'han millorat les tecnologies d'accés a l'extracció. Es trau més peix amb menys temps.
 -La mentalitat, la manca de sensibilitat de l'home i l'ús de mètodes de pesca que espleten els bancs de peixos.
 -La contaminació dels oceans i mars que fa que la vida marina vaja desapareguent.
 -El consum insaciable, sobre tot, dels països del primer món.
 Si a això sumem  que gran part dels estats del món i de les flotes incompleixen les lleis internacionals ens trobem amb un dels pitjors problemes al qual s'enfronta l'home.

PROBLEMES QUE HA GENERAT:

 La sobreexplotació a la qual està sotmesa la mar ha posat en perill no només els recursos i espècies en el futur, sinò que ha acabat derivant en problemes socials i econòmics que fa preguntar-se sobre el futur del sector pesquer a tots els nivells, i també tocant als recursos en ocasions indispensables per a viure.
 Actualment la pesca artesanal està immersa en una gran crisi i s'ha vist relegada a un rol marginal des del punt de vista socioeconòmic. Degut a la globalització el preu del peix al mercat a baixat endurint les economies familiars que es dediquen a la pesquera. Això ha generat conflictes i manca de relleu generacional.


PERQUÈ SÓN NECESSARIS ELS RECURSOS PESQUERS:

 Els recursos pesquers són necessaris per moltes raons.
 L'extracció masiva de productes del mar és pà per avui i gana per a demà. Si l'extracció i el consum són raonables ara, els nostres fills podran aprofitar-se'n del mar per molts anys. Als caladors africans s'està empobrint la pesca creant per al demà escassetat per als propis llogarencs.
 La pesca artesanal mai ha sigut considerada com una prioritat regional, encara que molts organismes internacionals avalen la seua importància. Al 1992 va haver-hi una Conferència Internacional de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides, en la qual es destacà la importància d'aquesta pesca instant als estats a protegir apropiadament el dret dels treballadors i pescadors, especialment aquells que es dediquen a la pesca de subsistència, artesanal i en xicoteta escala.


 Hi ha al món molts pobles de pescadors que sofreixen una lenta angúnia per la desaparició del seu manteniment. Terranova, Tançania i zones del Pacífic són exemples clars d'aquesta degeneració dels recursos.
 Els danys irreversibles en els ecosistemes marins i en les reserves mundials de peix per culpa dels mètodes i l'extracció a gran escala. Un exemple clar és el mal fet als  esculls del Pacífic. A hores d'ara s'està exterminat tot.

CONCLUSIÓ FINAL:

 Cal necessària una millora dràstica en la gestió pesquera, assegurant la conservació dels recursos marins a llarg termini i que tinga en compte els ecosistemes. Aquesta gestió ha de ser amb plans de les flotes pesqueres, plans de recuperació d'espècies, protecció de zones d'especial importància, etc. A més, mesures complementàries que faciliten la supervivència del sector artesanal, com és la millora en els sistemes de comerciatzació dels productes marins, la promoció de mesures de recorvesió del sector i la certificació de les flotes pesqueres en matèria de sostenibilitat.



CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

La contaminació lumínica és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en que s'han instal·lat els llums. Produeix un halo lluminós sobre les poblacions en enllumenar les partícules de pols o aigua que l'aire conté en suspensió. Quan hi ha núvols, la base d'aquestes es veu enllumenada.
 Freqüentment la detectem com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan públic com privat.


CAUSES:

 L'ús de llums (fanals, projectors o focus, etc) que degut a un mal disseny luminotècnic o a una col.locació inadequada, deixen escapar bona part del fluix lluminós fora de l'àrea la qual es necessita enlumenar.
 Una excesiva il.luminació produeix importants i innecessàries pèrdues de llum per reflexió al terra i altres objectes enllumenats.
 Una zona excesivament enllumenada, produeix que a les zones veïnes es tendeixca a imitar-les, fent el problema més gros.
 La manca de sensibilitat de les persones i les entitats públiques i privades. En viure molt de temps amb aquest problema ens hem acostumant a ell i no el percebem com a problema.

CONSEQÜÈNCIES:

 Les conseqüències més destacables són l'agressió al fràgil ecosistema nocturn, el malbaratament de recursos energètics i de diners, un sobreconsum que comporta residus tòxics que ens podríem estalviar, l'alteració en les persones i la pèrdua del cel estel.lat, declarat per la UNESCO patrimoni de la Humanitat i orígen de la Civilització.
 La llum que incideix directament des de la làmpada als nostres ulls té una intensitat prou superior a la que ens arriba reflectida pel sòl i pels obstacles que en ell es presenten, fent que els vejam pitjor, perquè l'obertura de les pupil.les s'ha tancat fins a adaptar-se a aquella major intensitat lumínica.
 Aquest molestós enlluernament ens produeix fatiga visual, redueix la nostra percepció i, com a conseqüència, augmenta el risc d'accidents de trànsit.
 També afecta negativament a la vida nocturna de la fauna, especialment de certes aus que a voltes es desorienten ferint-se i, en ocasions, arriben a morir.



L'ASTRONOMIA TAMBÉ ÉS PERJUDICADA:

 Resulta molt sorprenent que els avanços tecnològics al segle XXI poden anar en detriment de l'astronomia moderna. Encara que les noves generacions de telescopis de 4 metres, equipats amb detectors super sensibles, fan possible observar objectes llunyíssims, 250 milions de vegades més distants que les estrelles més llunyanes que puga distingir l'ésser humà, els astrònoms no momés necessiten màquines de lent molt potents, també necessiten cels més foscos, cada dia més difícils de trobar.



RECOMANACIONS:

Les recomanacions bàsiques per a una il.luminació racional i respectuosa amb el medi ambient i les persones són simples:
Il.luminar de dalt a baix, fer-ho amb làmpades de baix consum i que no usen mercuri ni metalls pesats, emprar les potències adequades per a no enlluernar ni crear zones amb ombres massa fosques, i apantallar iorientar bé els focus per a evitar llençar llum al cel. 
 No utilitzar lluminàries tipus globus sense reflector a la part superior ja que projecten una gran emissió de llum sobre horitzontal. 

Aquesta és una bona manera d'enllumenar

Aquesta és una dolenta manera d'enllumenar


 Usar sistemes d'encesa per a assegurar que l'enlllumenat no permaneix encés durant les hores de llum natural.
Evitar la contaminació lumínica no vol dir apagar l'enllumenat; és il.luminar millor dirigint la llum allà on ens cal, el terra.

PROBLEMES ELS QUAL CREA:

 El malbaratament dels diners. Quant pitjor i més il.luninat estiga, més diners ens gastem, tant públics com privats.
 Agressió als ecosistemes. Els humans sóm animals diurns, que fins i tot per dormir busquem la foscor. Però hi ha multitud d'éssers vius que viuen i s'han adaptat a la foscor i que per culpa de la contaminació lumínica no poden dormir. La contaminació lumínica trenca relacions predador-presa, repós, estratègies de camuflatge i reproducció, etc.
 Estem destruint els seus hàbitats, fragmentant i debilitant ecosistemes i pagant molt més que la factura elèctrica.